Si demà

Si demà et trobés tèbia 

com l'aigua de mar en dies 

de pluja, 
             apagada

com una tempesta sense 

esperança, 
                descarada 

com els raigs de sol que

vagaven sobre la teva 

esquena nua. 

Si demà,

et trobés, tan així com 

ets ara i tan poc com 

eres abans, 
                 el meu cos, 

insolidari, egoista,

excèntric, exhibisionista, 

exhaust de ser trapitjat 

per els teus ulls mentiders;
                  el meu cos, 

fred, paralitzat  

davant del canvi radical 

que et transformà en un ésser 

desconegut, impossible, 

un monstre golafre i

insatisfet, 
                  malgastaria 

el temps comprant la fortuna,
perseguint les hores,
desgastant les sabates.

El meu cos inexsistent,

sota la teva fluidesa

a l'hora de parlar, rebel,

sepastre, brusc, salvatje,

et diria tantes coses...

El meu cos et diria que 

te'n anessis lluny, a on 

haguessim volgut viure 

plegats i així poder 

acabar una cursa,

                    d'inútils 
amb dignitat.