Petita reflexió

Recordo que quan era petita el meu desig era controlar el temps, modificar-lo, relantir-lo, o al contari, avançar, tornar enrere, parar-lo per respirar un moment. I ara que em faig gran me'n adono que és un desig insuficient. Mai podrem controlar el temps al nostre gust i si de veritat ho aconseguim, d'alguna manera inèdita, mai s'ajustarà a les nostres necessitats. Perquè la peculiaritat que té l'espontaneitat del temps és la seva inexhorabilitat, les coses succeeixen sense espectatives, de vegades massa ràpid i intensament, però sense cap pretext que ho mencioni en ningún firmament. Me'n adono que em passo la vida volguent reanudar situacions. Pero no em digueu que cap moment és irrepetible, que tots són únics per excelència, que tots tenen una característica que els diferèncien dels altres i els fan imperfectes i especials. I tenint tant de valor en les nostres mans, per què, em pregunto, som tan ingenus i volem bescanviar-ho?

Quan serà el moment de conformar-nos?