Tothom diu que són coses de la vida

La vida m’ha ensenyat 

Que m’ho posarà més fàcil

Si sóc dòcil.

Així doncs,

He d’actuar.

Desplego les veles,

Se’m trenca la botabara

Perquè malauradament

Aquests vents no m’afavoreixen

I la lluna ben blanca,

Com si s’encarnès en la vida mateixa,

No en fa creus.

Jo tampoc.

Les dues atònites

Ella que m’envia llamps 

per posar fi a la meva trajectòria

I jo, inconscientment,

Que m’encamino de nou

Cap a la fi del món