Mapa del tresor

S'han perdut. No saben a on es troben, ni a on són els altres. Només ells dos, sols. I ja és fosc, i cap llum enlluerna el camí. No tenen el valor d'esbrinar l'última peça que completa el mapa. Ah, el que si saben és que el bosc és extens, tenebrós i fa fred. Suposen que es una trampa pensada. Feia temps que els amics que tenen en comú els havien volgut emparellar, de totes maneres no se'n havien ensortit. Fins avui. Que ja s'abraçen i tot transcòrre a pas de llebre. I no veuen pas res, només la silueta de la mitja lluna amagada entre els arbres. L'astre els espia i riu per sota el nas. "Covards, traïdors", blasfema un dels dos cossos. I s'apreten un centímetre més. Tant, que el tacte de la roba és inextistent. I la calor de cop invaeeix la situació, la suor raja juganera. Galtes, mans, aixelles. Xopes. El cor s'accelera a son de guitarra elèctrica. És la mateixa sensació que els alcohòlics senten al entrar en una clínica de desintoxicació. És un camp inexplorat, desconegut. Per als alcohòlics poder no però per a ells sembla temptador. La última peça del joc els despulla i els hi fa l'amor, neteja l'estòmac de totes les papallones desnutrides i dessecades, mortes. 

La llebre arriba a la meta i el sol avui neix a l'oest. Les estrelles desapareixen deixant rastre i sobre les seves pells, l'últim tros del mapa es tatúa per sempre més.