La felicitat no es compta amb calculadores

Fora la peixateria hi ha una petita terrassa amb taules i cadires. Davant de tot aquell escenari de degustació marítima es troba un cartell fluorescent; "vi i plat d'ostres gratis". 

Ells, parella anciana, estirats i amb la mirada per sobre les espatlles; regalen llambregades de despreci com si d'arracades portessin un plec de 500 euros i els cèntims perduts dins les butxaques de dentadura. Torcen els llavis volent expressar simpatia. La ràdio ambienta la situació i el locutor repeteix i remarca la frase clau del dia: la felicitat no es compta amb calculadores. 

Ja asseguts, el "cambrer-peixater" surt -ben animat, feliç com un gínjol- a saludar. Els hi dona la mà, somriu amb les seves dents grogues -amb trossos de sèpia-, i amb un gest comunica que en un tres i no-res tornarà a venir. La seva senzillesa els hi transmet gairebé repugnància. 

El "cambrer-peixater" amb prou feines obre la porta de la botiga, però amb una coça aconsegueix que les ostres es quedin intactes i el vi vermell com el carmí de la bella estirada que deixa a la copa al tastar-lo.

"Ens quedarem amb aquest, molt amable", diu la parella a l'uníson. És de les poques vegades que es posen d'acord. Com un miracle, alhora i sincronitzats, cadascú agafa una ostra i abans d'endrapar-la, l'oloren. Inspiren la flaira a mar i sal, i de cop els envolta un oceà de sensacions càlides i records que penetren en la retina desgastada dels ancians. Amb aquesta onada que els remou, donen per fet que ja és massa tard per rectificar certs errors comesos i es tornen a donar per vençuts. La parella s'intimida al llegir-se mútuament el pensament. 

Han engolit mig plat i tan sols queda un quart d'ampolla. Durant l'aperitiu no s'han intercanviat cap paraula, només gestos de gairebé nul·la complicitat i de satisfacció per la teca. 

De vegades sorgeix el que menys t'esperes, allò que et deixa tetraplègic, mut i dement. 

Ella l'agafa de la mà i amb totes les arrugues de la seva vella cara aconsegueix mostrar certa preocupació. "Em pregunto que hagués passat si no ens haguéssim conegut tant exclusivament". Ell xucla la closca de l'animal, la deixa buida sobre el plat, s'eixuga el morro i sincer contesta: "Poder ens haguéssim estimat més".