Patiment, record, paraules no compatibles

L'avi fulleja el diari com cada matí. 

Esmorza pa amb tomata i beu vi. Es rellepa les puntes dels dits cada cop que passa pàgina. "Tant de bo fos tan fàcil. Llepar-se els dits i trobar-te en una altra situació de la teva vida", murmura.  Constantment sospira i es rasca el bigoti. Quan veu que l'estic observant, aixeca la vista i em regala una mirada temperada i pausada. Després em saluda, em diu bon dia amb una veu feixuga, plena d'històries, de records inesborrables. Sempre he admirat la seva fermesa i fredor. Esvaït s'aixeca, el seu alè s'enganxa a les parets del menjador.

Com cada matí, després d'esmorzar, l'avi agafa una fotografia de la seva estimada -l'àvia- se la lleva al pit i seguidament li fa un petó. L'extrem patiment del record l'empeny escales avall i li trenca el cor per miler cop aquesta setmana.